Accesibilidad

Alzira és una ciutat de la província de València, a la Comunitat Valenciana, Espanya, situada en la comarca de la Ribera Alta i capital de la mateixa. Compta amb 43.892 habitants (INE 2008).

 

Taula de continguts:

 

 

1. Geografia

 

1.1 Barris i pedanies
1.2 Localitats limítrofes

 

 

2. Història

 

 

3. Demografia

 

 

4. Economia

 

4.1 Sector primari
4.2 Indústria i comerç
4.3 Turisme

5. Mitjans de comunicació

 

 

6. Projectes

 

 

7. Premis Literaris Ciutat d'Alzira

 

 

8. Monuments

 

 

9. Llocs d'interés

 

 

10. Festes

 

 

11. Política

 

 

 

 

 

===Geografia===

Situat majoritàriament en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 icm i un altre de 28,22 icm, anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Masalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

 

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i ''Els Agulles'', entre les que es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

 

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, a què afluïxen el riu "dels Ulls" o "Riu Verd" pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per barcos de xicotet tonatge, navegació que es va mantindre fins al segle XVI.

 

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions

 

S'accedix a esta ciutat, des de València, a través de la A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia De Rodalia C-2 de València. (RENFE).

 

 

 

===Barris i pedanies===

 

 

En el terme municipal d'Alzira es troben també els següents nuclis de població:

 

• La Barraca d'Aigües Vives.
• La Garrofera.
• El Pla de Corbera.
• El Respirall.
• Sant Bernat.
• Vilella.

 

 

 

===Localitats limítrofes===

 

 

El terme municipal d'Alzira limita amb les localitats següents:

 

Alberic, Algemesí, Antella, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Corbera, Favareta, Guadassuar, Llaurí, Masalavés, Polinyà de Xúquer del Xúquer, Simat de Valldigna, Sumacarcer, Tavernes de la Valldigna i Tous, totes elles de la província de València.

 

 

===Història===

 

A pesar de la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha -del paleolític les cases de ''Xixerá'' i la ''Cova d'Alfons''; del neolític la Cova de les Aranyes i la Cova dels Gats; de l'edat de bronze la muntanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpolis del camí d'Albalat- els orígens no estan clars. Els historiadors i els estudiosos han manifestat les seues opinions de manera dispar.

 

Per a alguns la ciutat es la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i finalment estan els que, de la mateixa manera assenyalen eixa concentració però a partir de les alqueries musulmans repartides pel terme.

 

Va ser fundada pels àrabs amb el nom de ''al-yazirat Suquar'' (en espanyol, ''L'Illa del Xúquer'').

 

Durant el domini musulmà, Alzira va ser una població molt important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade va passar a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluard completament murallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d'al-zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'època destaquen els escriptors: ben Jafacha, al-zaqaq, ben Amira i ben Thalmus, els jurisconsults: ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic ben Riguen entre altres.

 

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir infinitat de privilegis, entre els que destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles, així com el títol de ''Coronada i Fidelíssima Vila Reial''.

Durant esta època va tindre vot en les Corts del Regne de València. El monarca aragonés renunciarà a la corona en favor dels seus fills, a Alzira on, segons la tradició, morirà en 1276. Alfonso I, en 1286, li va concedir la facultat de celebrar fires. La vila va prendre part activa en la guerra de La Unió, va participar en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el Compromís de Casp. Els segles XVI, i XVII van suposar un recessió en l'orde polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i patix els efectes de l'expulsió dels moriscos.

 

En la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic pel que Felipe V, després de véncer la guerra, va abolir tots els seus furs i privilegis. Durant la guerra contra els francesos, en 1811 es va traslladar a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira . En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de ciutat. El 1885, Alzira es va prestar a l'insigne doctor Jaume Ferrán Clua perquè experimentara la vacuna anticòlera. El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre altres, són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira : la Pantanada de Tous. La presa de Tous va rebentar i tota la comarca va romandre inundada davall les aigües del Xúquer, en un episodi que en estos moments no està encara prou aclarit. Es recorda la visita del papa Joan Pau II que va aterrar en helicòpter en la ''montanyeta'' de Sant Salvador (el nom de la qual procedix de l'església que la corona) testimoni de primera mà de la tragèdia.

 

Actualment Alzira s'ha convertit en una popolosa urbs que exercix la capitalitat administrativa, comercial, industrial i agrícola de la comarca de la Ribera Alta. La ciutat ve marcada per un caràcter que tendix cap a la descentralització respecte de València. Açò ha permés que s'hagen desenvolupat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris, educatius) per a donar cobertura no sols als ciutadans, sinó també als habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

 

Esta xicoteta capital econòmica, a més, és seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Consorci que té com a finalitat gestionar, rendibilitzar i ordenar tots els servicis i recursos dels municipis de la Ribera del Xúquer.

 

 

===Demografia===

 

Segons el padró INE a 1 de gener del 2008, Alzira compta amb residents censats.

 

Evolució demogràfica d'Alzira:

 

 

1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950
14.022	18.448	20.572	22.657	20.839	21.232	24.518	24.935

 

 

 

1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2008
26.669	32.876	37.446	40.055	41.264	42.543	43.253	43.892

 

 

===Economia===

 

===Sector primari===

 

Els principals cultius de secà són: garrofera, vinya, olivera, ametler, etc. El regadiu es nodrix de les aigües de la Reial Séquia del Xúquer. El cultiu més important és el taronger. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. La resta de cultius d'horta són: blat, dacsa, tomaca, cotó, creïlles, etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície és cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parcel·les xicotetes.

 

La ramaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de porcs per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, amb una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

 

===Indústria i comerç===

 

No obstant això, el verdader desenvolupament econòmic de la ciutat va tindre lloc en la segona mitat del segle XX, on la fins llavors Alzira agrícola, va donar pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa va tindre un paper rellevant l'empresari Luis Suñer, recordat pels alcirenys com un home emprenedor i generós, posseïdor d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars com l'antiga Avidesa.

 

Actualment Alzira s'ha consolidat com un important nucli industrial i comercial, on funcionen fàbriques de gelats, pinsos, farines, cartonatges, tints, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalatges, empreses de transports, etc. La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-Carcaixent amb la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector Tulell confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Considerada el motor econòmic de la comarca, pot presumir també d'acaparar la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant així gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes.
La seua supremacia comercial queda demostrada: el 94,7% dels visitants que acudixen a la ciutat ho fan per a comprar, segons dades de l'Ajuntament.

 

===Turisme===

 

Alzira mai ha sigut una ciutat turística, però des de fa uns anys es promociona el seu imatge en FITUR i altres fires de turisme. La creació de l'oficina Tourist Info, els seus paratges naturals i rutes de monestirs, els seus monuments BIC, les seues Falles i Setmana Santa (declarades festes d'interés turístic nacional) i la seua recent denominació com a municipi turístic poden despertar a xicoteta escala este tipus d'indústria en la ciutat en el futur.

 

Alzira compta amb tres establiments hotelers de 2 i 3 estreles: Hotel La Masia, Hotel avinguda-plaça i Hotel Reconquista.

 

Segons dades oferides per l'oficina de turisme d'Alzira , el nombre de visites a la ciutat va augmentar un 30% respecte a l'any anterior; en concret el nombre de visites que va rebre la Tourist Info d'Alzira durant l'exercici passat va ser de 8.295 visites, de les que 7.790 corresponien a visites procedents d'Espanya, i 1.135 d'estrangers.

 

===Mitjans de comunicació===

 

'''Televisió, ràdio i premsa locals'''

 

Alzira compta des de 1995 amb el seu pròpia ràdio local, coneguda actualment com ''Alzira Ràdio'', i des de 1986 amb el ''Canal 6 - Ribera Televisió''. Els mitjans locals es van crear amb l'objectiu de cobrir el buit que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer arribar fins a les llars de la Ribera les imatges de les actualitats comarcals, i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.

 

Quant a la premsa local podem trobar les revistes de difusió gratuïta ''Viure Alzira'', ''al Cor'' i ''L'Alfil'' que aborden l'actualitat de la ciutat. I ''La veu de la Ribera'', així com ''RiberaMagazine'', d'àmbit comarcal.

 

===Projectes===

 

La ciutat d'Alzira es troba en plena expansió i per això s'estan duent a terme ambiciosos projectes per a completar la seua oferta cultural, d'oci i de servicis. Projectes, que sens dubte convertiran a Alzira en una de les ciutats més importants de la Comunitat Valenciana:

 

3.000 vivendes i un camp de golf en la partida de la Garrofera. Font: Las Provincias
Nou temple Sagrada família
Centre comercial Vilella
Ciutat Medieval
Museu de les Arts Audiovisuals Making Off
Auditori Palau de Congressos
Centre d'Educació Viària
Palau de la Justícia
Edifici seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta
Polígon industrial El Pla
PGOU Tulell i poliesportiu
Nova biblioteca municipal
Nou institut de secundària
Residència per a la 3a edat

 

===Premis Literaris ''Ciutat d'Alzira''===

 

Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals. Els ''Premos Literaris Ciutat d'Alzira'' són els premis literaris més importants i complets de la Comunitat Valenciana, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on juga un paper important l'editorial alcirenya ''Edicions Bromera''.

 

===Monuments===

 

Alzira oferix una riquesa monumental molt important amb un centre històric i el temple de Santa Caterina, declarats BIC, un monument nacional, com és la Casa Consistorial, la Cruz Coberta gòtica i el cinturó murallat medieval.

 

Creu Coberta. Construïda en honor de Jaume I el Conquistador. Hi ha rumors que Jaume I el Conquistador va morir en un lloc prop de l'emplaçament de la creu, per la qual cosa més tard es construiria.

Ajuntament. Ocupa un palau del segle XVI, que va pertànyer als marquesos de Santiago, que en 1930 va ser declarat Monument Nacional.
Església arxiprestal de Santa Caterina. Del segle XIV.

En la ciutat es mantenen els Casilicis que adornaven el desaparegut pont de Sant Bernat, amb les imatges dels sants patrons de la ciutat, Bernardo, María i Gràcia tallades en el [[segle XVIII]].

 

Gran Teatre. Edifici modernista d'interessant interior, construït en 1921.
Casa de la Cultura. Alberga la Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Juvenil, Tallers, l'emissora municipal Alzira Ràdio i el Museu.
Casalicis del Pont de Sant Bernat. Antic Pont de Sant Agustí, s. XIII. En 1717 s'instal·len els casalicis amb els patrons, denominant-se Pont de Sant Bernat. En 1967, l'eliminació del braç del riu Xúquer porta amb si la desaparició del pont i la urbanització de l'avinguda.
Parc de les Muralles i la Vila. Muralles de l'antiga Al-Yazira (l'Illa), nucli urbà rodejat al seu torn pel Xúquer, el pas de la qual controlava estratègicament. La Vila, barri històric de trama irregular amb estrets carrers, xicotetes places, edificis històrics, restes arqueològiques.
Ermita del Lluch. Es troba situada en la cima de la "Muntayeta del Salvador". Alberga la imatge de la patrona de la ciutat, obra de l'insigne escultor Antonio Ballester Vilaseca.
Ruïnes de la Murta. En el cor de la vall del seu nom subsistixen restes de l'històric cenobi dels jerònims, empori de cultura i centre religiós. A destacar la torre dels coloms i el pont d'accés a la derruïda església.

 

 

===Llocs d'interés===

 

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cervos, el pont dels Santos patrons, les Muralles, la Plaça Major o el Pont de Hierro sobre el riu Xúquer.

 

===Festes===

 

Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als Santos Bernardo María i Gràcia; i en el mes de setembre, a la verge del Lluch.

 

===Política===

 

Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques:

 

Legislatura	Nom de l'alcalde	Partido Polític
1979 - 1983	Francisco José Blasco Castany	PSPV - PSOE
1983 - 1987	Francisco José Blasco Castany	PSPV - PSOE
1987 - 1991	Francisco José Blasco Castany	PSPV - PSOE
1991 - 1995	Fco. Blasco Castany / Pedro Grande	PSPV - PSOE moció de censura 1992
1995 - 1999	Alfredo Javier Garés Núñez	UV
1999 - 2003	Pedro Grande Diago	PSOE
2003 - 2007	Elena María Bastidas Bono	PP
2007 - 2011	Elena María Bastidas Bono	PP

 

El caràcter dels alzirenys, alegre i bulliciós, es manifesta, entre altres coses, en els festejos i solemnitats que, en el transcurs de l'any, du a terme. Comissions de festes de carrers, barris i partides, de falles, confraries patronals, marianes i penitencials i el propi Ajuntament organitzen el que no són sinó manifestacions culturals, religioses, cíviques-festives, en definitiva- que tenen la seua raó de ser, molt sovint, en la història i tradició llegades de pares a fills. A banda les festes de les falles i la Setmana Santa, a les que per la seua importància es prestarà major atenció, estes són les que tenen lloc entre gener i desembre.