Menu

Dades Generals

Alzira és una ciutat de la província de València, a la Comunitat Valenciana (Espanya), situada en la comarca de la Ribera Alta i capital d'esta. Compta amb 44.690 habitants (INE 2009).

 

Taula de continguts:

 

 

1. Geografia

 

1.1 Barris i pedanies
1.2 Localitats limítrofes

 

 

2. Història

 

 

3. Demografia

 

 

4. Economia

 

4.1 Sector Primari
4.2 Indústria i comerç
4.3 Turisme


5. Mitjans de comunicació

 

 

6. Projectes

 

 

7. Premis Literaris Ciutat d'Alzira

 

 

8. Monuments

 

 

9. Llocs d'interés

 

 

10. Festes

 

 

11. Política

 

 

 

 

 

===Geografia===


Situada majoritàriament en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 icm i un altre de 28,22 icm, anomenat la Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

 

La superfície del terme és molt irregular, i és completament plana en els marges del riu Xúquer. Cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen la vall de la Murta, la de la Casella i la d'Aigües Vives, mentre que el sector de la Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

 

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, a qual afluïxen el riu dels Ulls o Verd pel seu marge esquerre, i el barranc de Barxeta pel dret. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per barcos de xicotet tonatge, navegació que es va mantindre fins al segle XVI.

 

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions.

 

Des de València s'accedix a esta ciutat a través de la A-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de Rodalies C-2 de València (RENFE).

 

 

 

===Barris i pedanies===

 

 

En el terme municipal d'Alzira es troben també els següents nuclis de població:

 

  • La Barraca d'Aigües Vives.
  • La Garrofera.
  • El Pla de Corbera.
  • El Respirall.
  • Sant Bernat.
  • Vilella.

 

 

 

===Localitats limítrofes===

 

 

El terme municipal d'Alzira limita amb les localitats següents:

 

Alberic, Algemesí, Antella, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Corbera, Favareta, Guadassuar, Llaurí, Massalavés, Polinyà de Xúquer, Simat de la Valldigna, Sumacàrcer, Tavernes de la Valldigna i Tous, totes elles a la província de València.

 

 

===Història===

 

A pesar de la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha -del Paleolític, les cases de Xixerà i la Cova d'Alfons; del Neolític, la Cova de les Aranyes i la Cova dels Gats; de l'Edat de Bronze, la muntanya Assolada i les cases de Moncada; de l'època romana, el sequer de Sant Bernat i la necròpolis del camí d'Albalat- els orígens no estan clars. Els historiadors i els estudiosos han manifestat les seues opinions de manera dispar.

 

Per a alguns la ciutat es la successora de la Sucro ibèrica; altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i, finalment estan els qui, de la mateixa manera, assenyalen eixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.

 

Va ser fundada pels àrabs amb el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''l'Illa del Xúquer'').

 

Durant el domini musulmà, Alzira va ser una població molt important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade va passar a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluard completament murallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'època destaquen els escriptors Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus; els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker; l'historiador Algapheker Abu Abdalla i el matemàtic Ben Riguen, entre altres.

 

El 30 de desembre del 1242 Jaume I conquista la vila, a la qual va concedir infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de Mer i Mixt Imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles, així com el títol de Coronada i Fidelíssima Vila Reial.


Durant esta època va tindre vot en les Corts del Regne de València. El monarca aragonés renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira, on, segons la tradició, morirà en 1276. Alfons I, en 1286, li va concedir la facultat de celebrar fires. La vila va prendre part activa en la guerra de la Unió, va participar en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el Compromís de Casp. Els segles XVI i XVII van suposar un recessió en l'orde polític i econòmic. Se segreguen de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i patix els efectes de l'expulsió dels moriscos.

 

En la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic pel qual Felip V, després de véncer la guerra, va abolir tots els seus furs i privilegis. Durant la guerra contra els francesos, en 1811 es va traslladar a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira . En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de Ciutat. El 1885, Alzira es va prestar a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera. El Xúquer, flagell de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la Pantanada de Tous. La presa de Tous va rebentar i tota la comarca va romandre inundada davall les aigües del Xúquer, en un episodi que en estos moments no està prou aclarit. Es recorda la visita del papa Joan Pau II que va aterrar en helicòpter en la muntanyeta de Sant Salvador (el nom de la qual procedix de l'església que la corona) testimoni de primera mà de la tragèdia.

 

Actualment Alzira s'ha convertit en una populosa urbs que exercix la capitalitat administrativa, comercial, industrial i agrícola de la comarca de la Ribera Alta. La ciutat ve marcada per un caràcter que tendix cap a la descentralització respecte de València. Açò ha permés que s'hagen desenvolupat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura no sols als ciutadans, sinó també als habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

 

Esta xicoteta capital econòmica, a més, és seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta, consorci que té com a finalitat gestionar, rendibilitzar i ordenar tots els servicis i recursos dels municipis de la Ribera del Xúquer.

 

 

===Demografia===

 

Segons el padró de l'INE de l'any 2009, Alzira compta amb 44.690 residents censats.

 

Evolució demogràfica d'Alzira:

 

 

1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950
14.022 18.448 20.572 22.657 20.839 21.232 24.518 24.935

 

 

 

1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2008
26.669 32.876 37.446 40.055 41.264 42.543 43.253 43.892

 

 

===Economia===

 

===Sector Primari===

 

Els principals cultius de secà són la garrofera, la vinya, l'olivera, l'ametler i altres. El regadiu es nodrix de les aigües de la Reial Séquia del Xúquer. El cultiu més important és el taronger. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. La resta de cultius d'horta són el blat, la dacsa, la tomaca, el cotó, les creïlles, etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície és cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parcel·les xicotetes.

 

La ramaderia està dedicada, principalment, als animals de producció, on destaca la cria de porcs per a la fabricació d'embotits. Així mateix és important l'avicultura, amb una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

 

===Indústria i comerç===

 

No obstant això, el vertader desenvolupament econòmic de la ciutat va tindre lloc en la segona meitat del segle XX, on la fins llavors Alzira agrícola, va donar pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa va tindre un paper rellevant l'empresari Lluís Suñer, recordat pels alzirenys com un home emprenedor i generós, posseïdor d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars com l'antiga Avidesa.

 

Actualment Alzira s'ha consolidat com un important nucli industrial i comercial, on funcionen fàbriques de gelats, pinsos, farines, cartonatges, tints, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalatges, empreses de transports, etc. La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-Carcaixent amb la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector Tulell confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Considerada el motor econòmic de la comarca, pot presumir també d'acaparar la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant així gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes.
La seua supremacia comercial queda demostrada: el 94,7% dels visitants que acudixen a la ciutat ho fan per a comprar, segons dades de l'Ajuntament.

 

===Turisme===

 

Alzira no ha sigut una ciutat turística, però des de fa uns anys es promociona el seu imatge en FITUR i altres fires de turisme. La creació de l'oficina Tourist Info, els seus paratges naturals i rutes de monestirs, els seus monuments BIC, les festes de Falles i Setmana Santa (declarades festes d'Interés Turístic Nacional) i la seua recent denominació com a municipi turístic poden despertar a xicoteta escala este tipus d'indústria en el futur.

 

Alzira compta amb quatre establiments hotelers de 2 i 3 estreles: Hotel la Masia, Hotel Avinguda-Plaça, Hotel Reconquista i Hotel Lluna.

 

Segons dades oferides per l'Oficina de Turisme d'Alzira, el nombre de visites a la ciutat va augmentar un 30% respecte a l'any anterior; en concret el nombre de visites que va rebre la Tourist Info d'Alzira durant l'exercici passat va ser de 8.295 visites, de les que 7.790 corresponien a visites procedents d'Espanya, i 1.135 d'estrangers.

 

===Mitjans de comunicació===

 

'''Televisió, ràdio i premsa locals'''

 

Alzira compta des de 1995 amb el seu pròpia ràdio local, coneguda actualment com Alzira Ràdio, i des de 1986 amb el Canal 6-Ribera Televisió. Els mitjans locals es van crear amb l'objectiu de cobrir el buit que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, i apostar per fer arribar fins a les llars de la Ribera les imatges de les actualitats comarcals, difondre la cultura i llengua pròpia, i les tradicions, les festes, els costums i la història.

 

Pel que fa a la premsa local podem trobar les revistes de difusió gratuïta Viure Alzira, Al Cor i l'Alfil, que aborden l'actualitat de la ciutat. D'ambit comarcal trobem La Veu de la Ribera, així com RiberaMagazine.

 

===Projectes===

 

La ciutat d'Alzira es troba en plena expansió i per això s'estan duent a terme ambiciosos projectes per a completar la seua oferta cultural, d'oci i de servicis. 

 

===Premis Literaris Ciutat d'Alzira===

 

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira tenen com a objectiu el foment de la cultura en valencià a través de la literatura contemporània. Des dels seus inicis l'any 1989 amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira fins arribar a les set modalitats que el composen en l'actualitat, s'ha consolidat com a un dels referents més importants dins els certàmens literaris en la nostra llengua.

 

L'Ajuntament d'Alzira, juntament amb Edicions Bromera, la Fundació Bancaixa, la Mancomunitat de la Ribera Alta, la Universitat de València i la UNED, convoquen el Premi de Novel·la, el Premi de Teatre Palanca i Roca, el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General i el Premi de Poesia Ibn Jafadja.

 

A banda dels Premis Literaris en les diferents modalitats, el certamen inclou altres activitats relacionades amb el món de la literatura i la cultura, com són les Jornades Culturals.
Estes Jornades inclouen conferències a càrrec de professionals de renom, cursos d'aprenentatge en la tècnica literària i de foment de la lectura, concerts, teatre, cinema, exposicions i altres activitats, totes elles vertebrades al voltant d'un eix motivador relacionat amb la cultura.
 

 

===Monuments===

 

Alzira oferix una riquesa monumental molt important amb el centre històric i el temple de Santa Caterina declarats BIC; un monument nacional, com és la Casa Consistorial, la Creu Coberta gòtica i el cinturó murallat medieval.

 

Creu Coberta: construïda en honor de Jaume I el Conqueridor. Hi ha rumors que Jaume I el Conqueridor va morir en un lloc a prop de l'emplaçament de la creu, motiu pel qual es construiria posteriorment.


Ajuntament: ocupa un palau del segle XVI, que va pertànyer als marquesos de Santiago. El 1930 va ser declarat Monument Nacional.
 

Església arxiprestal de Santa Caterina: del segle XIV.


En la ciutat es mantenen els casalicis que adornaven el desaparegut pont de Sant Bernat, amb les imatges dels Sants Patrons de la ciutat, Bernat, Maria i Gràcia, tallades en el segle XVIII.

 

Gran Teatre: edifici modernista d'interessant interior, construït en 1921.
  

Casa de la Cultura: conté una sala d'exposicions, la Biblioteca, el Centre d'Informació Juvenil, els tallers culturals i l'emissora municipal Alzira Ràdio.
 

Casalicis del pont de Sant Bernat: formaven part de l'antic pont de Sant Agustí, del segle XIII. En 1717 s'instal·laren els casalicis amb els patrons, i passà a denominar-se pont de Sant Bernat. En 1967, l'eliminació del braç del riu Xúquer comporta la desaparició del pont i la urbanització de l'avinguda.


Parc de les Muralles i la Vila: muralles de l'antiga Al-Yazira (l'Illa), nucli urbà rodejat pel Xúquer, el pas del qual controlava estratègicament. La Vila, barri històric de trama irregular amb  carrers estrets,  places menudes, edificis històrics i restes arqueològiques.
 

Ermita del Lluch: es troba situada en el cim de la Muntayeta del Salvador. Conté la imatge de la patrona de la ciutat, obra de l'insigne escultor Antonio Ballester Vilaseca.
 

Ruïnes de la Murta. En el cor de la vall del seu nom subsistixen restes de l'històric cenobi dels Jerònims, empori de cultura i centre religiós. Cal destacar la torre dels coloms i el pont d'accés a la derruïda església.

 

 

===Llocs d'interés===

 

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el Monestir, la Casella i la seua reserva de cérvols, el pont dels Sants Patrons, les Muralles, la plaça Major o el pont de Ferro sobre el riu Xúquer.

 

===Festes===

 

Falles d'Alzira. Festa d'Interés Turístic Nacional.
Setmana Santa d'Alzira. Festa d'Interés Turístic Nacional.
Festes Patronals. Se celebren en el mes de juliol, en honor dels Sants Bernart, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, en honor de la Mare de Déu del Lluch.

 

===Política===

 

Llista d'alcaldes i alcaldesses des de les primeres eleccions democràtiques:


 

Legislatura Nom de l'alcalde Partit Polític
1979 - 1983 Francisco José Blasco Castany PSPV - PSOE
1983 - 1987 Francisco José Blasco Castany PSPV - PSOE
1987 - 1991 Francisco José Blasco Castany PSPV - PSOE
1991 - 1995 Fco. Blasco Castany / Pedro Grande

PSPV - PSOE

moció de censura 1992

1995 - 1999 Alfredo Javier Garés Núñez UV
1999 - 2003 Pedro Grande Diago PSOE
2003 - 2007 Elena María Bastidas Bono PP
2007 - 2011 Elena María Bastidas Bono PP
2011 - 2014 Elena María Bastidas Bono PP
2015 - 2019 Diego Gómez García COMPROMÍS PER ALZIRA

 


El caràcter dels alzirenys i de les alzirenyes, alegre i bulliciós, es manifesta, entre altres coses, en els festejos i solemnitats que, en el transcurs de l'any, celebren. Comissions de festes de carrers, de barris i partides i de falles; confraries patronals, marianes i penitencials, i l'Ajuntament, organitzen el que no són sinó manifestacions culturals, religioses i cívicofestives, en definitiva, que tenen la seua raó de ser, molt sovint, en la història i tradició llegades de pares a fills.