29 D’OCTUBRE. DOL OFICIAL A LA COMUNITAT VALENCIANA
En el primer aniversari d’una de les majors tragèdies que ha patit el poble valencià a conseqüència de la DANA i en memòria de totes les víctimes d’aquell succés dramàtic, L’Ajuntament d’Alzira se suma la declaració del dia de dol oficial i ha celebrat un minut de silenci a les 12 hores, a les portes de l’Ajuntament.
L’alcalde de la ciutat, Alfons Domínguez, ha recordat les víctimes al seu parlament:
Benvolguts veïns i veïnes,
Ens trobem hui ací, un any després d’aquella tràgica DANA que va arrasar vides, llars i, en molts casos, part de la nostra innocència. Un any després, el nostre record continua ben viu i el nostre compromís amb les víctimes i les seues famílies continua més ferm que mai.
Enguany, el dolor per la pèrdua de les persones estimades i les conseqüències d’aquell desastre natural han estat constants. Però també és cert que hem sigut testimonis de la força d’un poble que, a pesar de la tragèdia, no es rendix i sempre mira cap avant. El poble valencià ha donat una lliçó de coratge i unitat. Un poble que, en els moments més foscos, ha sigut capaç de tornar a alçar-se, gràcies a l’esforç col·lectiu.
Així, la tragèdia de la DANA ens ha deixat almenys dos grans ensenyaments. En primer lloc, ens enfrontem a una veritat inapel·lable en forma climàtica: NO TENIM TEMPS. El temps ens constreny i les solucions i l’adaptació no poden esperar més. Però també ens ha deixat una bona notícia: les persones, en el fons, som més solidàries i implicades del que alguns esperaven, especialment en temps d’emergència i de perill, i especialment la joventut.
En aquells moments tan durs, quan la destrucció era tan visible i la tristor tan profunda, la calor humana i la solidaritat van suplir les absències i els silencis que deixaven l’aigua i el fang. Des de les primeres hores, els gestos, xicotets i grans, de les persones voluntàries, de les empreses i de les organitzacions de diferents racons d’Alzira, la Ribera, de tot el territori valencià i de l’Estat, que ens van oferir les seues mans, el seu temps i els seus recursos, van ser un far de llum enmig de l’obscuritat. Foren un recordatori poderós de la nostra capacitat d’unir-nos quan més ho necessitem i foren una de les forces que ens van permetre no defallir en l’ajuda als nostres pobles veïns.
No tinc prou paraules per a agrair a totes i cadascuna de les persones que apostaren el seu esforç i treball en aquells primers moments de penúria col·lectiva i donaren caliu i consol als més necessitats. Estes accions, que mai oblidarem, ens mostren el millor de la nostra societat: la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’actuar sense esperar res a canvi, i de crear una cadena de suport que ens fa més forts.
Ara, vos convide a guardar un minut de silenci per a recordar les víctimes, per a honorar-les i per a demostrar, novament, la nostra unitat. Un minut de silenci per a recordar el dolor, però també per fer valdre la nostra capacitat per a emparar-nos, per a donar-nos suport mútuament i per a expressar la nostra esperança de seguir avant amb la força i dignitat que este poble es mereix.
Alzira, 29 d’octubre de 2025
