El 27 de juliol del pròxim any, es commemora el 750é aniversari de la seua mort
Com ja es va anunciar el passat mes de juliol, l’Ajuntament d’Alzira, va aprovar al plenari d’ahir la Declaració Institucional de l’any Jaume I per a 2026, quan es commemoren els 750 anys de la seua mort.
La Comissió Any Jaume I, de caràcter interdepartamental i municipal en la qual van participen regidors, tècnics municipals dels diferents departaments, així com membres de l’oposició, ha treballat conjuntament en la redacció d’esta declaració que va ser aprovada per tots els regidors i l’abstenció de VOX.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ANY 2026 COM ANY JAUME I
“Amar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts.”
Jaume I, Testament (20 de juliol de 1276)
L’Ajuntament d’Alzira, en representació del poble alzireny i amb motiu del 750é aniversari de la mort del rei Jaume I el Conqueridor, ocorreguda el 27 de juliol de 1276, vol declarar solemnement l’any 2026 com Any Jaume I a Alzira, en reconeixement a la profunda i indissoluble vinculació històrica, política i cultural que uneix la nostra ciutat amb la figura del monarca que fundà el Regne de València.
El rei Jaume I, figura clau en la configuració de la identitat valenciana, protagonitzà un fet cabdal en la història de la nostra ciutat: l’entrada pacífica a la musulmana Al-Jazira, sense vessament de sang, el 30 de desembre de 1242, la vespra de Sant Silvestre. Aquesta incorporació d’Alzira a l’acabat de crear Regne de València marcà l’inici d’un període de creixement, consolidació institucional i prosperitat que ha deixat una empremta inesborrable en la memòria col·lectiva alzirenya.
L’any 1249 Jaume I va concedir a Alzira el seu terme general, la jurisdicció pròpia i l’aplicació del Fur de València. El 1258 impulsà la construcció de la Séquia Reial del Xúquer, una infraestructura fonamental que transformà el territori i possibilità el desenvolupament agrícola, cosa que generà riquesa i benestar al llarg dels segles.
Jaume I atorgà a Alzira la consideració de vila reial, distinció que li conferia representació al Braç Reial de les Corts Valencianes, com es palesa a la Sala de Corts del Palau de la Generalitat. Aquesta distinció va contribuir a situar Alzira com una de les més poblades del Regne de València al segle XIII, només per darrere de València i Xàtiva.
El rei visità Alzira en nombroses ocasions i hi passà llargues temporades a la coneguda Casa de l’Olivera, també anomenada el Real, de la qual encara en resten vestigis visibles. Segons arreplega el Llibre dels feits del rei en Jaume, fou precisament a la Casa Reial d’Alzira on Jaume I rebé els darrers sagraments i abdicà en el seu fill Pere III d’Aragó i I de València, en un acte carregat de simbolisme i transcendència, en què canvià la porpra reial per l’humil hàbit cistercenc de sant Bernat. Com a mostra gràfica d’aquell moment, el mestre Ignasi Pinazo en feu una interpretació en l’obra Últims moments del rei en Jaume el Conqueridor en l’acte de lliurar l’espasa al seu fill en Pere. Alzira se situa com un referent indiscutible vinculat amb la figura del nostre rei Jaume I, tot reforçant la centralitat de la nostra ciutat en aquesta efemèride, en l’època fundacional del Regne de València i al llarg de la nostra història com a poble valencià.
Per tot això, com a mostra de gratitud, respecte i orgull per la figura del Conqueridor que tan profundament marcà el nostre passat i tot allò que ens identifica com a poble, però també el nostre esdevenir present amb un tarannà de pau, solidaritat i justícia, l’Ajuntament d’Alzira declara 2026 l’Any Jaume I. Així mateix, volem fer-la extensiva a tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó.
Convidem la ciutadania, les entitats culturals, educatives i institucionals a participar activament en esta commemoració, amb la finalitat de recordar, difondre i projectar la nostra història compartida cap al futur. Al mateix temps, l’Ajuntament d’Alzira vol fer de l’efemèride una oportunitat per a enfortir vincles amb altres ciutats destacades en la trajectòria de Jaume I i així poder reivindicar un llegat comú i obrir camins de col·laboració en l’àmbit de la cultura, la investigació i l’intercanvi entre pobles, amb la voluntat de projectar una identitat compartida que es mantinga viva i arrelada al llarg del temps.
