Alzira se suma a unes 180 localitats del Mediterrani, i de l’interior, el 31 de gener
a l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels drets de la població migrant.

Taula per la Convivència d’Alzira i l’Ajuntament de la ciutat col·laboren enguany amb Amnistia Internacional, l’Institut d’Educació Secundària Marratxí, el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació i l’Institut Ramon Muntaner que impulsen un any més l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots (i monuments patrimonials) de les localitats mediterrànies de la costa, i de l’interior, per a alertar sobre la situació que viuen moltes persones migrants i refugiades que han d’embarcar-se en viatges perillosos a la recerca d’un lloc segur. En aquesta iniciativa, que celebra enguany la desena edició, s’encendran i il·luminaran al voltant de 180 llocs situats en múltiples localitats de les illes Balears, Catalunya, País Valencià, Múrcia o Andalusia. L’acte d’Alzira se celebrarà a les Muralles de la plaça Trenta de Desembre a les 13 hores.

I és que novament les dades reflecteixen els motius per a l’acció: segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), en el 2025 almenys 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut en la travessia d’aquesta mar que ja s’ha convertit en la fossa comuna d’Europa, encara que es creu que en podrien ser moltes més. De fet, des de l’organització Caminando Fronteras matisen la xifra, alertant que s’han produït 3.090 morts en les rutes d’accés a Espanya durant 2025.

“Estem ací perquè cap persona és il·legal. Estem ací perquè sabem que la por i l’odi no poden governar la mar ni els nostres cors. Encendre és la nostra manera de mostrar-nos a favor de la vida, de la justícia, de l’acolliment”, assenyala el manifest de l’acció.

.El Mediterrani, recorda el manifest, “és bressol de cultures, llengües i camins compartits”. “Ho ha sigut sempre”, prossegueix, “i més enllà, l’Atlàntic és també espai de trobada, travessies i anhels. No podem permetre que cap mar es convertisca en cementeri invisible o en trinxera d’odi. No podem acceptar que es jutge a qui rescata, a qui acompanya, a qui dona menjar, a qui estén la seua mà. Tota acció solidària és un acte de decència, d’humanitat”, afirma.

A tots els perills que travessen les persones migrants se li sumen els discursos que intenten dividir a la població apel·lant a la por, el prejudici i l’odi. El manifest fa, per tant, una crida a l’acolliment. “Encendre també és fer futur. Un futur en el qual el Mediterrani torne a ser casa compartida, on la diferència no fa por i s’encén la flama de l’acolliment. Un futur en el qual cadascun de nosaltres mire la mar i veja possibilitat de convivència, no de frontera”, pretenent evitar així les conseqüències habituals: perpetuar els prejudicis, estigmatitzar i deshumanitzar a les persones migrants, la qual cosa genera divisió i violència.

Per això, per a reivindicar que hi ha una gran part de la població que està a favor de l’acolliment digne d’aquestes persones, les 180 localitats duran a terme aquest acte de manera simultània el dissabte 31 de gener, recreant la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, que eren essencialment un recurs d’autodefensa i que ara, amb aquesta acció solidària, es converteixen en fars d’acolliment que mostren el camí. “Per una mar plena de vida, d’acolliment i de drets”, finalitza el citat manifest.

La iniciativa va sorgir en el 2016 a partir d’un grup de professorat de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBMXEIX, els quals van dur a terme una acció per a tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis. Actualment, aquesta acció està impulsada des de Balears per l’IES Marratxí, el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació i a Catalunya per l’Institut Ramon Muntaner així com per Amnistia Internacional.

LES PETICIONS D’AMNISTIA INTERNACIONAL SOBRE MIGRACIÓ
En la seua lluita per la defensa dels drets humans, Amnistia Internacional recorda que:
• Espanya i Europa han d’obrir rutes legals i segures d’accedir al seu territori, oferir un acolliment digne, uns processos d’asil justos (que oferisquen protecció efectiva als qui la necessiten) i acabar amb les devolucions il·legals a les fronteres.
• Més enllà de les imposicions restrictives del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, Espanya té l’obligació de complir amb els estàndards internacionals de drets humans i promoure un acolliment digne de persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades.
• Espanya ha d’assegurar en la davantera sud (Canàries, Ceuta i Melilla) l’accés a procediments d’asil amb totes les garanties, inclosa l’assistència lletrada i intèrpret de qualitat des del principi, així com un adequat acolliment, adaptant el sistema a les necessitats i els perfils de les persones sol·licitants d’asil i integrant un enfocament d’igualtat de gènere i diversitat.
• Les autoritats espanyoles han de combatre tot intent de criminalització d’activistes i organitzacions de salvament i rescat, així com complir amb la seua obligació de cerca i salvament de persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades en la mar per a portar-los a un port segur, permetent i facilitant que puguen sol·licitar protecció internacional.
• Les autoritats impulsen un relat públic basat en la dignitat i humanitat de les persones migrants i refugiades, fent front als discursos d’odi, racistes i xenòfobs, que assenyalen a la població migrant i refugiada com a responsable dels problemes socials