En estos dies, la nostra societat ha tornat a ser colpejada pels assassinats masclistes i vicaris ocorreguts a Benicàssim i Xilxes. Uns fets tràgics que, una vegada més, evidencien una realitat que no podem tolerar ni minimitzar: la persistència d’una violència estructural contra les dones i, en el cas de la violència vicària, també contra els seus fills i filles, utilitzats com a instrument cruel per a causar el màxim dolor possible. Parlem d’una violència que naix del desig de domini, de la desigualtat arrelada i d’una concepció de les relacions basada en el control i la possessió.

Les dades oficials reflectixen amb contundència la gravetat d’esta xacra: 9 dones assassinades en 2026 i 1.352 des de 2003; 6 persones menors d’edat òrfenes en 2026 i 510 des de 2013; i 1 menor assassinat en 2026 i 66 des de 2013. Darrere de cada xifra hi ha vides truncades, famílies destrossades i un patiment irreparable. No són números freds ni estadístiques llunyanes: són noms, són històries, són projectes vitals arrabassats per una violència que mai té justificació.

La violència de gènere no és un fet aïllat ni un succés puntual; és l’expressió més extrema d’una desigualtat que encara travessa la nostra societat. Es manifesta de moltes formes: en el control, en la humiliació, en l’aïllament, en la dependència econòmica forçada, en les amenaces. I massa sovint acaba en agressions físiques i, en els casos més terribles, en l’assassinat. La violència vicària, per la seua banda, representa una de les cares més cruels d’esta realitat, perquè instrumentalitza els fills i filles com a arma per a prolongar el patiment de la mare.

Des de l’Ajuntament d’Alzira expressem el nostre més ferm rebuig i condemna davant estos actes atroços. La violència de gènere atempta directament contra els principis d’igualtat, respecte i dignitat que han de sustentar les nostres relacions i la nostra convivència democràtica. No podem quedar indiferents ni mirar cap a un altre costat. El silenci, la indiferència o la justificació només perpetuen el problema.

Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant amb determinació en la prevenció, l’educació en igualtat i el suport integral a les víctimes. Apostem per una educació que promoga relacions sanes, basades en el respecte i la corresponsabilitat; per polítiques públiques que garantisquen recursos suficients; i per una coordinació efectiva entre institucions per a detectar i actuar davant qualsevol indici de violència. També és fonamental reforçar els serveis d’atenció psicològica, jurídica i social, així com assegurar una protecció real i efectiva per a les dones i els seus fills i filles.

Però esta lluita no correspon només a les institucions. L’erradicació d’esta violència exigix un esforç col·lectiu i constant. Necessitem una societat implicada, que no banalitze actituds masclistes, que trenque amb els estereotips de gènere i que eduque les noves generacions en la igualtat i el respecte mutu. Cada gest compta: denunciar, acompanyar, escoltar, creure les víctimes. Només des de la unitat i la responsabilitat compartida podrem avançar cap a una societat lliure de por i violència.

Hui, més que mai, recordem les víctimes, mostrem el nostre suport a les seues famílies i reafirmem que no defallirem en este compromís. Per elles, per les que ja no estan i per les que lluiten cada dia per viure en llibertat, continuarem treballant amb fermesa i determinació.

Moltes gràcies per la vostra assistència.